Sóc un noi de Còrdova que treballa de mercader a una botiga.
Cada matí m'alço quan surt el sol, sempre així, sigui hivern o estiu. Quan surt el sol, vaig cap a la cuina i em faig una bona llesca de pa amb tomàquet i un tros de secallona de ca l'Ubach, un bocí del formatge que ens intercanviem amb la veïna del davant.
Despés vaig cap al safareig a rentar-me la roba que faré servir per l'endemà i vaig a buscar el pa que em fa cada matí l'Azuzena per vendre a la meva petita botiga. Quan arribo a la botiga, l'endreço una mica i li guardo el pa a la Càndida, la veïna que sempre me'l passa a buscar al vespre, quan cau el sol. No tanco la botiga fins que ella no hagi passat, de tornada de l'hostal on treballa.
Venc el pa al rei, al cavaller, al pagès i a molta més gent. Acostumo a dinar allà mateix, a la botiga, però a vegades vaig cap a casa. M'agrada dinar un parell de llesques de pa amb oli i nous, A vegades, em prenc el petit luxe d'anar a menjar unes costelles de corder.
Quan passa la Càndida tanco i marxo cap a casa a sopar. Sopo un plat d'escudella i vaig a veure el meu oncle que viu al costat de casa perquè m'ho passo molt bé escoltant les seves històries de quan ell era jove. Quan s'acaba de pondre el sol, torno cap a casa a dormir i estar ben recuperat per una nova jornada